Senderisme per a invidents
Us heu plantejat mai què és ser cec? Doncs per un moment imagineu-vos aquesta situació. Per a nosaltres, com a educadors, és important tenir empatia i saber-nos posar al seu lloc i alhora trobar maneres per tal de millorar el seu dia a dia.
Si a un discapacitat visual li agrada la muntanya, hi pot anar? Sí. En les enquestes de les quals he parlat anteriorment, trobem que molta gent, sense coneixement previ, creu que les persones invidents poden anar a muntanya més que les que van en cadira de rodes. No és un prejudici? Tots tenen les mateixes possibilitats.
Un invident, a diferència d'una persona que va amb cadira de rodes, necessita l'ajuda d'un guia i una eina que li permeti orientar-se i situar-se. Aquest guia li ha de descriure el terreny i les vistes que es poden observar. Aquestes imatges abstractes que es fa la mateixa persona, l'ajuden a gaudir de la muntanya i a sentir-se un més dins el senderime. Amb cadira de rodes, en canvi, en alguns casos es pot anar de manera autònoma i si no és així pot observar però no pot caminar. Si es mira d'aquesta manera, en tots dos casos tenen una mancança, però no s'ha de veure com un problema. Per a aquestes mancances hi ha solucions.
Per preparar aquestes rutes s'ha de tenir en compte que poden anar per tot arreu, per tot tipus de terreny. No cal que sigui exclusivament pista forestal.
