Senderisme per a invidents

Senderisme per a invidents

Us heu plantejat mai què és ser cec? Doncs per un moment imagineu-vos aquesta situació. Per a nosaltres, com a educadors, és important tenir empatia i saber-nos posar al seu lloc i alhora trobar maneres per tal de millorar el seu dia a dia.

Si a un discapacitat visual li agrada la muntanya, hi pot anar? Sí. En les enquestes de les quals he parlat anteriorment, trobem que molta gent, sense coneixement previ, creu que les persones invidents poden anar a muntanya més que les que van en cadira de rodes. No és un prejudici? Tots tenen les mateixes possibilitats. 

Un invident, a diferència d'una persona que va amb cadira de rodes, necessita l'ajuda d'un guia i una eina que li permeti orientar-se i situar-se. Aquest guia li ha de descriure el terreny i les vistes que es poden observar. Aquestes imatges abstractes que es fa la mateixa persona, l'ajuden a gaudir de la muntanya i a sentir-se un més dins el senderime. Amb cadira de rodes, en canvi, en alguns casos es pot anar de manera autònoma i si no és així pot observar però no pot caminar. Si es mira d'aquesta manera, en tots dos casos tenen una mancança, però no s'ha de veure com un problema. Per a aquestes mancances hi ha solucions.


Per preparar aquestes rutes s'ha de tenir en compte que poden anar per tot arreu, per tot tipus de terreny. No cal que sigui exclusivament pista forestal.




Senderisme en cadira de rodes

Senderisme en cadira de rodes

Tal i com he dit en altres entrades, el senderisme és un esport el que té com a objectiu gaudir de la natura mentre es fa esport. Però sempre es relaciona amb caminar tot i que no sempre ha de ser d'aquesta manera.

Amb cadira de rodes també es pot fer senderisme.


Com a educadors hem de potenciar l'autonomia i el màxim benestar per totes aquelles persones fent que, per causes físiques provocades per la seva discapacitat, no deixin enrere una gran activitat d'oci com pot ser la muntanya.

A Barcelona aquesta inclusió la tenen força a mà, ja que lloguen cadires com la que es mostra a la imatge i pugen muntanyes. En aquest cas, en aquesta imatge extreta del Google, es mostra com passegen per Montserrat. Hi ha altres reportatges on van a muntanyes de la zona de Barcelona.

Conèixer aquest recurs crec que és molt important. Com a educadors podem adaptar el senderisme per les limitacions que provoquen aquestes cadires. La única cosa que hem de tenir en compte és que han de ser pistes forestals, dit d'una altre manera, han de ser camins de terra o esfaltats amples, per aconseguir una màxima comoditat. 

En en meu Wikiloc he adaptat les rutes que he vist necessàries. El fet de ser una web que es pot anar ampliant amb el pas del temps ajuda si es van trobant noves rutes o noves maneres de fer o adaptar-les.

Adjunto el meu Wikiloc, per si és del vostre interés.

Qualsevol opinió o comentari me'l podeu fer arribar a partir del correu, del Wikiloc o a partir d'aquest blog.


A disfrutar de la muntanya! Si ens agrada, perquè no anar-hi?


Practiquen esport de muntanya els discapacitats?


Practiquen esport de muntanya els discapacitats?

Ahir dia 3 de maig del 2015 vaig fer una enquesta a 34 persones de diferents edats (el més petit de 9 anys i la més gran de 75 anys). L'enquesta constava de 4 preguntes:

- Quants anys tens?
- Penses que es pot pujar a muntanya amb cadira de rodes?
- Coneixes cadires adaptades?
- Penses que pot pujar muntanyes un cec?
- Trobn accessibilitat les persones amb mobilitat reduïda?

Amb aquestes preguntes vaig poder comprovar que hi havia persones de totes les edats que hi participaven. D'aquesta manera també podia veure si era eficaç la meva pàgina web ja que comprovava si la gent ho coneixia, i el meu objectiu és fer-ho conèixer.

Aquests van ser els resultats:

Un 41,2% de les persones entrevistades pensava que sí que pot pujar una muntanya una persona que va amb cadira de rodes, un 44,1% pensava que no i un 14,7% no ho sabia.

Un 61,8% de les persones no coneixia les cadires adaptades i un 38,2% sí que les coneixia.

Un 72,7% pensa que un cec pot pujar muntanyes, un 12,1% no ho sap i un 15,2% creu que no poden.

Un 82,4 % diuen que no troben accessibilitat les persones amb mobilitat reduïda, un 11,8% diuen que sí i un 5,9% no ho saben.


Un cop feta l'enquesta, jo els  hi deia la "resposta" comentant que hi havia cadires adaptades i explicant la manera com els cecs van a la muntanya. 
Moltes d'elles es van quedar sorpreses perquè no n'havien sentit mai a parlar i crec que és molt interessant el que estic intentant aconseguir.

Tipus rutes del meu wikiloc

RUTES WIKILOC

M'agradaria parlar sobre una eina que utilitzo i que va ser el que em va fer decidir per fer aquest blog per anar explicant-ne el funcionament. Són dós eines 2.0 amb les quals treballo paral·lelament, però es complementen. 

Wikiloc és una web en la qual es troben rutes per a diferents modalitats, és a dir, senderisme, escalada i observació d'animals, entre d'altres. Aquestes es poden fer caminant, amb bicicleta, amb cadira de rodes... També hi ha una icona de persones amb deficiència visual i també una de rutes amb cotxe.

font: http://ca.wikiloc.com/rutes


Jo com a excursionista utilitzo aquesta eina per trobar i penjar les rutes en el meu temps lliure, però n'he creat un de nou per tal d'adaptar les rutes que he fet jo a tres nivells:

- Rutes amb cadira de rodes, amb la icona de "senders accessibles".

- Ruta per persones amb deficiència visual, amb la icona d'una persona que no s'hi veu.

- Rutes amb cotxe, perquè no totes les vegades es vol anar a muntanya o a una ermita es vol anar caminant. La icona és un cotxe).

Seguidament trobeu el Wikiloc:



En aquesta entrada no entraré en detall sobre com són les rutes ni en els tipus que hi ha, però m'agradaria remarcar que he buscat rutes en zones de Girona.